Pablo Iglesias: Stop Desnonaments ha disparat al cor del Capital.

pablo_iglesiasDeia Sieyès en els seus escrits polítics sobre la Revolució, que els no propietaris no són més que una multitud sense llibertat ni moralitat. Amb l’única excepció de la Revolució haitiana, totes les tradicions revolucionàries il·lustrades sobre les quals es van construir els edificis constitucionals liberals i social-liberals, es van assentar sobre la propietat privada com a eix jurídic vertebrador de les relacions entre economia i política.

La democràcia nord-americana dels pares fundadors es basava, de fet, en la protecció dels interessos dels propietaris de terres i d’esclaus i és que, com va escriure John Adams, des del moment en què s’instal·la la idea que la propietat no és tan sagrada com les lleis de Déu, comencen l’anarquia i la tirania. La Revolució francesa que en la seva digna etapa jacobina, va proclamar la igualtat com a principi unit a la llibertat i la fraternitat, va veure com el desenvolupament dels esdeveniments va acabar convertint la igualtat en un dret purament formal, alhora que constitucionalitzava les relacions materials derivades de la propietat privada. Els nostres estimats il·lustrats van identificar l’home polític amb l’home propietari i només així s’explica la criminal exclusió dels revolucionaris haitians, aquests jacobins negres que van posar de genolls a les potències colonials de l’època, de la tradició “democràtica” del pensament occidental.

En aquests temps en què els joves de l’esquerra espanyola tracten d’afrontar la decrepitud política dels seus caps, parlant de procés constituent, pocs s’han adonat que el primer pas en aquesta direcció l’ha donat el moviment contra els desnonaments. Els qui critiquen la reivindicació de la dació en pagament per “reformista”, que enyoren un temps passat que mai van conèixer de foc, barricades i banderes vermelles, que en el seu arrogant miopia senil pensen que la correlació de forces es mesura pels resultats electorals, semblen no adonar-se que la PAH ha disparat amb èxit al cor del Capital, en fer inqüestionable entre els ciutadans la idea que el dret a l’habitatge ha d’estar per sobre del dret a la propietat i la que el crim no deriva només de comportaments individuals, sinó també de les lleis que permeten l’existència d’entitats financeres que es lucren a costa de la vida de la majoria.

Si hi afegim el fet que s’han incorporat a la lluita política als sectors subalterns de la força de treball col·lectiva més afectats per la crisi (treballadors migrants, aturats i precaris) enfront dels sindicats tradicionals que segueixen representant fonamentalment als sectors de la classe treballadora en retirada (treballadors industrials amb convenis col·lectius decents, treballadors públics i Clerks) podríem afirmar que el partit dels comunistes del segle XXI a Espanya és sens dubte la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Aquí hi ha una de les claus de la possibilitat d’obertura d’un procés constituent, en el simple fet que el projecte històric de reforma social de la socialdemocràcia que mai va posar en qüestió la propietat privada com a base constitucional dels nostres sistemes polítics, senzillament s’ha esgotat. No té a veure només amb el pes electoral que tingui, sinó amb les transformacions en les condicions materials de l’estructura social que és el que ha permès que, en aquest país, els bancs, el màxim símbol de la propietat, puguin veure com criminals. Així és com la por canvia de bàndol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s