Salvador Pla: Situació límit i possibles escenaris de futur.

Els darrers casos de corrupció han accelerat el deteriorament de la situació econòmica, financera, laboral, política i social que viu Espanya. Sembla que estem arribant a una situació límit. En tot cas, primer examinem en quin punt estem i cap a on apunten les previsions. Per això, he recopilat la següent sèrie de dades:

La primera mirada es obligada: la dramàtica xifra d’atur actual. La primera taula es l’atur espanyol comparat amb Europa. La columna relativa al atur a Espanya destaca clarament.

I algunes previsions apunten un futur encara mes difícil.

Un altre punt important ha estat la bombolla immobiliària. Es un llast per l’economia espanyola.

Les hipoteques son un factor molt important. Per exemple, l’Euribor, principal índex per calcular les mensualitats de les hipoteques, esta a un nivell molt baix. Si comença a pujar, que sembla previsible, pot implicar unes pujades de quotes amb efectes devastadors a moltes llars espanyoles.

Un altre punt important es l’endeutament públic i privat. Recordem que el pagament del deute te “prioritat absoluta” segons la modificació del article 135 de la Constitució aprovada i pactada entre PSOE i PP al agost – setembre de 2011. Això significa que el govern te l’obligació de tornar el deute, davant d’altres conceptes que indirecta o directament son polítiques socials.

La famosa prima de risc segueix a un nivell molt alt.

Aquest endeutament fins i tot posa en perill el fons reservat per pensions.

Com anirà l’economia espanyola? No sembla que gaire be. De fet, les optimistes previsions del govern espanyol del PIB son últimament del tot errònies.

Finalment, destacar que la desconfiança vers la classe política es majoritària.

Possibles escenaris futurs

Davant d’aquesta situació, la idea d’un govern d’excepció va agafant cos. Quan dic govern d’excepció contemplo, principalment, o be un govern de concentració o be un govern tecnòcrata al estil italià. Bàsicament, hi ha 3 possibles escenaris de futur polític a l’estat espanyol.

1. La primera, i mes probable, es continuar amb el govern del PP. Passarien “com puguin” el temps suficient per esperar resultats del cercle virtuós: devaluació interna de sous -> preus de venta dels productes o serveis mes econòmics -> aquesta millora de la competitivitat es transforma en mes exportació de les empreses -> això produeix un augment de la producció empresarial -> que acaba sent menys atur. Certament, es la opció mes ‘estable’. Fins i tot, es pot gesticular amb senyals de canvis, per exemple remodelant el govern i donant entrada a persones d’un perfil públic visiblement diferent als actuals membres. Però comporta el risc de deixar deteriorar la situació social i econòmica de l’estat fins a nivells molt greus i de difícil solució.

2. El govern de concentració em sembla poc probable per la seva pròpia definició: situar en el mateix govern projectes polítics que entenen la causa i solució dels problemes que patim de forma molt distant. La situació de crisis es pot entendre com culpa del context internacional o be de la mala praxis sota governs de PP i PSOE. Això dificulta l’entesa. A més, la monarquia no es creïble per liderar aquest govern, o almenys tutelar-lo. Considero, però, que desde el punt de vista espanyol, te l’avantatge que aquesta formula de govern pot incloure a CiU com a soci preferent. Si això l’acompanyes d’una millora en el finançament, es pot produir un alentiment en el procés sobiranista i guanyar temps per part de les autoritats espanyoles per resoldre-ho evitant un nou estat català.

3. L’opció del govern tecnòcrata te una derivada internacional: considera Brussel·les que aquesta opció ha estat bona per Grècia i Itàlia? Desconec la resposta aquesta reflexió, però possiblement si es considera que no ha aportat l’estabilitat desitjada, Espanya s’allunya d’aquesta opció. Si en canvi, Europa entén que ha estat positiu per aquests 2 països, potser hi estem una mica mes a prop. En tot cas, te una greu dificultat: l’entrada dels tecnòcrates, sense arguments democràtics sòlids, pot provocar que, combinat amb un augment de l’atur, dispari la tensió social.

He avaluat les possibilitats que crec ara mateix son mes factibles. Igualment, fa uns anys que estem en uns ritmes de vertigen i el que semblava poc possible, en poc temps es torna molt possible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s