Xavier Fageda: El malbaratament de l’AVE.

La inversió en línies d’alta velocitat ha suposat una ingent mobilització de recursos públics. Si comptem les línies ja executades o en construcció, el cost total supera els 40.000 milions d’euros. A això hem d’afegir que les despeses de manteniment anual estaran per sobre dels 400 milions d’euros. Són xifres que maregen, i més tenint en compte que l’AVE tot just representa l’1% de la mobilitat de passatgers a Espanya. No és difícil trobar altres usos dels diners públics amb major utilitat social, fins i tot en la pròpia manera ferroviari. Les línies de rodalies mouen 450 milions de passatgers a l’any, mentre que les línies d’AVE només canalitzen un trànsit de 25 milions.

En el millor dels casos, l’AVE pot consolidar processos econòmics ja existents però difícilment crearà dinàmiques econòmiques noves. Més que crear trànsit addicional (que és el que realment genera impacte econòmic sobre el territori), l’AVE desplaça trànsit d’altres maneres, especialment del tren convencional. En aquest sentit, l’AVE contribueix a la concentració de l’activitat econòmica en les grans ciutats pel que és un factor impulsor de les creixents disparitats regionals que s’observen al estat espanyol. A més, un cost elevat associat a una baixa demanda porta inevitablement a uns preus elevats pel que tendeixen a treure més profit d’aquesta infraestructura persones de més nivell de renda. En contrast, les línies de rodalies i regionals solen ser més utilitzades per persones que tenen menys recursos i aquestes línies tendeixen a tenir pitjor servei un cop l’AVE entra en funcionament.

Es podria adduir en defensa de l’AVE que permetrà corregir un dels grans dèficits històrics en infraestructures, el diferent ample de via a Espanya en relació a la resta d’Europa. Tanmateix, això és particularment rellevant per al trànsit de mercaderies, mentre que el disseny de la xarxa ha prioritzat el de passatgers. Un aspecte clau per sortir de la tremenda crisi econòmica que afecta el país és donar suport a la indústria exportadora, i aquí la contribució de l’AVE serà més aviat modesta o fins i tot negativa en la mesura que la degradació del tren convencional pot augmentar els costos de transport del sector manufacturer.

És cert que l’AVE contamina menys que el cotxe o l’avió, però pot arribar a contaminar més que el tren convencional en distàncies curtes (i això sense comptar la gran contaminació generada durant la construcció). D’altra banda, també és cert que algunes empreses espanyoles han de beneficiar-se de suculents contractes de construcció de noves línies d’AVE en altres països però això, si de cas, va a reportar beneficis a uns pocs i no al conjunt de la societat.

En resum, la inversió en AVE exigeix ​​un impressionant ús de recursos públics, té un impacte econòmic limitat i amb efectes més aviat regressius. Per tant, sorprèn que segueixin destinant al voltant de dos terços del total de recursos disponibles per a obra nova en línies d’AVE. I més tenint en compte que només Espanya aposta de manera decidida per aquesta inversió. Tal com es mostra en el llibre d’Albalate & Bel The Economics and Politics of High Speed ​​Rail: Lessons from Experiences Abroad, la xarxa espanyola gairebé duplica la de França i triplica la d’Alemanya, i només la Xina té més quilòmetres d’AVE.

Explicar l’obstinació a mantenir la inversió en AVE entra ja en el terreny del que especulatiu. Potser políticament sigui difícil negar-li a aquells territoris que encara no compten amb línies d’AVE una inversió que en aparença suposa una modernització de calat. Pot ser també que la pressió exercida per un sector constructor en dificultats tingui el seu paper. Però el que és segur és que la inversió en AVE danya les nostres possibilitats d’afrontar amb èxit els dos grans reptes econòmics que tenim pendents, la desocupació i el dèficit públic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s