Jaume Barberà: La independència per a fer què?

jaume barberaBon any 2013!!!  S’acaba un altre any. Se’ns envà.  El 2 de gener de l’any passat vaig publicar aquí les meves prediccions per al 2012 en endavant. Eren aquestes:  a) Retrocedirem 15 – 20 anys.   b) Res tornarà a ser com abans.   c) Els sous podrien baixar entre un 20 i un 25%.    d) L’atur (EPA) podria arribar als 6 milions de persones.    e) Proletarització de la classe mitja.    d) El copagament o repagament es generalitzarà.   Desgraciadament, som aquí: estem retrocedint, tornarem als nivells de fa 15 – 20 anys.  Els sous estan baixant i més ho fan els reals, tenint en compte la inflació i l’augment d’impostos.  L’atur arribarà als 6 milions ben aviat.  S’està vampiritzant la classe mitjana. Està desapareixent la zona de confort i les barreres, fronteres, que la separaven de la pobresa i de l’exclusió.  El repagament es generalitza.  Sí, res tornarà a ser com abans.

Com ja haureu vist, res vaig dir el 2 de gener sobre l’augment del sobiranisme, ni sobre la manifestació del 11S, ni sobre el canvi de CiU en relació a la independència, ni sobre el dret a decidir, ni sobre les eleccions del 25N.  Crec, sincerament, que aquests últims esdeveniments que he esmentat, ens van agafar a tots per sorpresa. Però ara som aquí: amb un nou govern de CiU, amb suport d’ERC, i amb el compromís ferm de convocar un referèndum d’autodeterminació. I, també, som aquí: “No hi ha projecte nacional sense projecte social” (Artur Mas). Enrere ha quedat, doncs, el govern dels millors i els campions de l’austeritat i de les retallades.

Aquest 2013 serà un any molt difícil, com ja diu tothom. La Generalitat continuarà retallant per complir amb els objectius de dèficit imposats pel govern del Partit Popular. La Generalitat és avui una gestoria intervinguda de facto. Els seus marges de maniobra són molt pocs. De fet, les nòmines no es podrien pagar sense les transferències de Madrid. Sí, sí, ja ho sé, tenim el dèficit fiscal i tot el que vulgueu. Però aneu a explicar a una infermera, a un mestre, a un bomber, a un policia…, que no pot cobrar la seva nòmina o un avi, la dependència, a causa del dèficit fiscal i ja m’ho explicareu.

Anem en compte amb els maximalismes i amb els somnis. El 25N hi va haver uns resultats electorals que, tot i ser positius per al dret a decidir, han complicat d’allò més el procés. D’entrada, com ja he dit més d’un cop, era i sóc partidari del govern de concentració: país i no partit. I el que s’ha fet és el mínim dels mínims.

Ja sabeu que defenso la independència com a un acte de supervivència cultural, de nació, i econòmica. I dic que no prové de cap odi a Espanya, i afegeixo que la independència només és o ha de ser un instrument per construir una societat més justa. Ho faig, entre d’altres coses, perquè la casta que s’ha apropiat de l’Estat i l’ha convertit en oligàrquic no vol negociar, no vol iniciar un procés de reforma en profunditat d’Espanya. I, com que entenc que sense aquesta reforma de l’Estat i regeneració de la democràcia, Espanya només pot fer que anar-se ensorrant i causar així l’empobriment més absolut de milions de conciutadans, catalans i espanyols, vull sortir-ne. Així de clar.

Dit això, el nostre viatge cap al dret a decidir, si volem que tingui reconeixement internacional, només es pot fer esgotant tots els passos que marquin les lleis actuals. Tots. Només quan s’hagin fet totes les sol·licituds hagudes i per haver per convocar la consulta i se’ns hagi negada, és quan el Parlament haurà de prendre una decisió transcendental. Sí, serà el moment de decidir. Mentrestant, convindria que arribéssim al moment de decidir nets i endreçats. És a dir, convindria que, per exemple, tots els que siguin condemnats per casos de corrupció es retirin del procés, i convindria també fer una política que, malgrat les retallades, oferís als ciutadans la possibilitat real de veure que a Catalunya es poden fer les coses d’una altra manera.

Convindria també començar a pensar en la “independència per a fer què”. No viurem de la bandera. Quin és el pla de futur per a la Catalunya independent? El dels 325 mil nens catalans que ja viuen avui per sota del llindar de la pobresa?, el del “business friendly”?, el neoliberalisme de quatre barres, amb estel o sense? O és un pla de futur basat en una més justa redistribució de la riquesa, en una alta qualitat democràtica, en la convocatòria de consultes permanents per a decisions transcendents, en la inversió en educació i en teixit industrial, en l’ajuda a l’emprenedoria, en la persecució radical del frau fiscal i de qualsevol corrupció, en..? La independència sense contingut, sense objectius, no ens porta enlloc. Sí, ho fa: a la frustració. I no oblidem, sisplau, que no hi ha economia sense persones, i que els números tenen ideologia. Podem i hem de fer compatible en la Catalunya independent els ideals de llibertat, igualtat, realització humana, sostenibilitat i alta qualitat democràtica amb el progrés econòmic i tecnològic, l’eficiència, la competitivitat i la productivitat.  No en tingueu cap dubte. Només ho hem de voler fer, i convindria parlar-ne.

Anuncis

One thought on “Jaume Barberà: La independència per a fer què?

  1. Retroenllaç: Jaume Barberà: La independència per a fer què? // la tafanera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s