Salvador Pla: Catalunya avui, les esquerres fragmentades.

 He analitzat els resultats de les passades eleccions del 25 de Novembre al Parlament de Catalunya de la següent manera: els vots de les forces polítiques que van obtenir representació parlamentari (7 partits) dividits segons l’eix esquerra- dreta i segons l’eix sobiranisme- unionisme. Utilitzo els 2 conceptes bàsics en els quals podem dividir les opcions polítiques en grans blocs.

Un cop creats els 2 eixos, assumeixo que determinar la situació de cada partit es un exercici subjectiu, i per tant, es la meva visió de l’escenari actual. Pot haver-hi punts de vista diferents al meu i amb criteris molt raonables. Jo he situat dins del grup de sobiranisme conservador a CiU. Dins del grup sobiranisme progressista he posat primer a ERC. Desprès a ICV-EUiA, per que malgrat no es defineixen com independentistes, van votar a favor d’una consulta sobre Catalunya com a nou estat d’Europa. I dins del grup hi han varies sensibilitats, però sempre han defensat sense matisos el dret a l’autodeterminació. I finalment a la CUP. Possiblement, la socialdemocràcia d’ERC es diferencia de l’anticapitalisme de EUiA o la CUP, però tenen prou homogeneïtat com per poder considerar-los un mateix bloc.

En l’apartat de l’unionisme, el PP va al grup conservador i el PSC al progressista. Els socialistes defensen el dret a decidir però matisat per que s’integri dins la Constitució espanyola, difícil de preveure actualment. I sempre busquen formules on Catalunya i Espanya jurídicament apareguin com un sol ens territorial. En el cas de Ciutadans, ho he posat en l’apartat de conservador. Possiblement, els seus responsables no hi estarien d’acord. De fet, en el seu ideari exposen les seves idees com liberalisme progressista i socialisme democràtic. Però considero que avant posen la qüestió nacional a la social, i això els fa captar votants potencials de tendència diversa, però amb posicions conservadores.

Per tant, i segons aquesta divisió, la gràfica queda així:

 no vots

Les 3 forces progressistes que aposten pel dret a decidir, ERC, ICV i CUP, sumen 981.368 vots. Enfront els 1.112.341 de CiU, hi ha una diferencia de 130.973 vots.

Ho podem veure també en tant per cent respecte el nombre de vots totals aconseguits nomes per les forces amb representació parlamentaria:

 no vots tant per cent

O fins i tot pot quedar mes clar, si en fem cercles amb la mida proporcional segons el nombre de vots:

 cercles segons vots

Aquestes representacions gràfiques ens demostren que si els partits d’esquerra sobiranistes (i insisteixo, que son sobiranistes en tant voten a favor al dret a decidir) es presenten junts com una sola força política en unes futures eleccions, tenen altes probabilitats de poder formar govern.

A més, cal destacar que, primer, les altres 3 opcions ideològiques no tenen la fragmentació del sobiranisme d’esquerres.

I segon, el posicionament ideològic a Catalunya es ben clar. Com exemple, la 3a onada de 2012 del Baròmetre que publica el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat. Com veiem en el següent gràfic, la majoria de ciutadans es situen en posicions d’esquerres:

posicionament ideologic

Malgrat haver-hi un escenari favorable a una força que fos la unió de les esquerres sobiranistes, hi ha unes barreres o factors adversos. També en veig, però, que hi van a favor.

_

En contra

1. Diversitat ideològica. Des d’una posició mes centrada de ERC, a d’altres mes extremes com EUiA o la CUP, arribar a un punt d’acord en segons quina matèria pot ser impossible. Tots comparteixen un punt de vista semblant, però les solucions corresponents no ho son tant. Això fa difícil el consens en temes bàsics.

2. Dinàmiques pròpies dels partits. Cada partit polític ha desenvolupat la seva pròpia idiosincràsia, el seu propi perfil i el seu propi marc conceptual. ICV-EUiA en la unió de unions de partits; la CUP pretén desmarcar-se del partit clàssic; ERC aposta per un paper de governança que l’obliga a buscar una certa centralitat.

3. Personalismes. No podem obviar que els dirigents, o bé els responsables locals o la mateixa militància, no acceptin segons quina unió.

4. L’essència de l’esquerra. Es la llarga tradició de l’esquerra: la divisió. Aquesta herència segueix vigent.

_

A favor

1. Situació econòmica crítica. Una xifra d’atur d’escàndol. Una perspectiva de futur altament negativa. La situació econòmica es molt greu, provocant una austeritat i unes retallades que estan atacant directament a l’estat del benestar i a drets socials i laborals que semblaven consolidats. Aquesta gravetat i la falta d’un futur d’esperança obligarà als responsables polítics a crear consensos: en moments excepcionals i greus, s’esperen mesures que estiguin a l’alçada.

2. Possibilitat de crear sinergies. Quants votants dels 523.333 que van confiar en el PSC, votarien una unitat de les esquerres sobiranistes? Quantes persones abstencionistes, desil•lusionats amb la política actual, no donarien un vot de confiança a un projecte engrescador? Pensem que del primer al segon partit hi ha una diferencia de mes del 50%, tant en vots (el PSC te el 47% de vots que te CiU) com en escons (50 contra 21). Per tant, es difícil imaginar que hi ha alguna força política que tingui capacitat de fer ombra a CiU. Pensem que des de les primeres eleccions de 1980, CiU ha guanyat totes les eleccions autonòmiques a Catalunya… en escons. És a dir, malgrat guanyar en vots, amb l’actual sistema electoral, a més de guanyar en vots, fa falta que aquests estiguin repartits de tal forma que et proporcioni suficients escons en cada província o circumscripció electoral.

3. Futur Estat. El nou escenari que s’està plantejant, desprès del contundent missatge emès l’últim 11 de setembre, anuncia una futura relació de Catalunya amb Espanya diferent a l’actual. Aquest projecte, que cada cop anima a més gent,  apuntar a decidir democràtica, pacifica i cívicament ser un nou estat. I el projecte d’un nou país demana lideratge. Actualment, CiU es qui ho esta fent. Les esquerres nomes unides poden accedir aquesta posició de conduir la transició nacional.

En conclusió, la opció de unitat de l’esquerra catalana no depenent de partits d’àmbit estatal es un fet poc probable avui en dia, però amb oportunitats d’èxit si s’arribes a fer. D’altre banda, aquesta passaria per que l’entesa fos abans de les eleccions, a diferencia del govern tripartit 2003-2010, consensuant un govern estable, sòlid i de llarg recorregut. I suposaria la possibilitat de capgirar el mapa electoral català que coneixem des de la reinstauració de la Generalitat.

Joan Miró, 1981. Col·lecció de Cartells Fons Josep Vinyals (Universitat Autònoma de Barcelona)

Advertisements

One thought on “Salvador Pla: Catalunya avui, les esquerres fragmentades.

  1. Retroenllaç: Catalunya avui, les esquerres fragmentades // la tafanera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s