Jaume Barberà: L’hora de sumar.

No us ha passat mai que heu intentat inflar un globus i us ha explotat a la cara? Això és el que ens passa ara a nosaltres: explotem i ho volem resoldre tot de cop. Doncs no, si ho volem arreglar tot de cop, no arreglarem res.

Alguns consideren que la classe política actual o, pitjor encara, que tots els diputats del Parlament no són representatius de res, que són corruptes i han de plegar. D’altres, que l’alta burgesia catalana és botiflera de mena. I, per tant, no volen que encapçalin res de res, ni molt menys creuen que es posaran al costat de la majoria. I així fins on vulgueu.

Cadascú de nosaltres podria fer aquí i ara mateix una llista de greuges que voldríem solucionar immediatament. Però ara això no toca. Ho dic de veritat. Canviarem el sistema, tindrem el concert, serem independents, aconseguirem una societat més justa, regenerem la democràcia….Tot això ho firmaríem tots. Però es pot fer tot al mateix temps?

Hem d’entendre, encara que ens dolgui, que ara s’ha de sumar, que ens convé trobar el mínim denominador comú que ens faci avançar. Si comencem a dividir-nos, és millor no començar. Jo no vull tornar a perdre. I perdre és dir: “Jo no vull saber res dels que ens manen a Catalunya. Jo no vull cap pacte o la independència si hem de tenir el mateix sistema, els mateixos polítics, etc. “

L’estratègia Montoro ha començat, i faran servir tot el que tinguin al seu abast per embrutar qui sigui, amb raó o sense. Algun dia ens tocarà als que diem el que pensem i tenim projecció pública. És així i sempre ha estat així. És millor que ens hi anem acostumant.

Entre nosaltres, a la societat catalana, hi ha gent digna i indigna. Hi ha gent honrada i delinqüents. Com en totes les altres. Els catalans no som millors. Però el que sí tenim els catalans és sentit de pertinença, és identitat, és haver sobreviscut sense les armes que et dóna tenir un estat. Catalunya és un miracle. Pocs pobles hi ha al món que hagin conservat la seva llengua i la seva cultura com ho hem fet nosaltres en les condicions que hem hagut de patir i encara patim.

És l’hora de sumar, companys i companyes. Tots hem de renunciar a alguna de les coses que voldríem per trobar el mínim que ens uneix. Tots, encara que ens hàgim de tapar el nas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s