Salvador Pla: Estat del Benestar i equilibri.

Això tant val per l’individu com pel col·lectiu de ciutadans d’un territori. Per la vida personal, sentimental o professional, com per la política, tant nacional com internacional. És l’equilibri. Aconseguir ni dramatitzar ni frivolitzar. Ni ser tan fred que nomes fas cas de la ment oblidant el cor, ni ser presa del pànic guiat pels sentiments. És situar-se just al punt on s’obté la màxima efectivitat, optimitzant aspectes positius i minimitzant-ne els negatius. Fins aquí d’acord.

Totes i tots en som conscients, però costa, i molt, trobar aquest punt. De sempre ha estat així. Però actualment, el context ho fa encara més difícil: saber fins a quin punt n’és sistèmica o conjuntural la crisis econòmica (o l’hem de dir estafa?); un projecte polític ha de combinar moderació amb agosarament, però quin tant per cent de cada qualitat es necessita?

Un ritme de vertigen, canvis de paradigmes, experts desbordats i desmentits per la realitat en poques hores. És l’escenari on ara estem. Difícil previsió del futur. Líders polítics que reconeixen obertament que fan segons el vent internacional que marca els mercats. És a dir, pendents d’un ens abstracte, sense cara ni nacionalitat reconeguda, anomenat “els mercats” que ves tu a saber que volen. Per que a sobre, ni han de molts tipus, maneres i gustos.

I es posant-te equilibrat, quan sabràs amb certesa quina part del que és, es com ha de ser i quina part del que hi ha, va com ha d’anar.

Tot això per arribar a la gran pregunta: defensar l’estat del benestar desmuntant-lo? La proposta de molts governs europeus, com l’espanyol o el català, es aquesta: fem uns passos enrere per més endavant avançar. O dit d’altre manera: perdre una part per evitar perdre’l tot. Com exemple, seria el del vaixell que s’està enfonsant i per evitar-ho es tira carrega. Al menys segueixes a flotació.

Si ho donem com a vàlid, tanmateix això comporta una sèrie de consideracions, que intento siguin equilibrades:

a) Si repassem històricament com s’han aconseguit els avenços socials, sempre han estat feixucs i amb camins molt complicats. Per que ara serà diferent? El que perdrem, serà fàcil o difícil de recuperar? Hem de tenir en compte que el progrés te una dificultat objectiva, doncs es tracta de mesures amb molts actors implicats i interessos contraposats. Eliminar certs serveis o prestacions pot ser fàcil en comparació a tornar-los a establir d’aquí uns anys.

b) Si el principal problema es el deute privat espanyol, sembla que baixar el deute públic no es el camí directe a la solució. Hi ajudarà, però el principal risc segueixen sent capitals privats. Les dades son indiscutibles: el principal problema espanyol es el gran endeutament de les empreses i de les llars. L’activitat econòmica esta paralitzada. El creixement del dèficit i l’endeutament públic es un dany col·lateral, però l’autèntic focus de l’ huracà es el comentat anteriorment.

c) No sembla sensat desmuntar l’estat del benestar fins a un punt on fereixi la dignitat de la societat sense posar en dubte el sistema econòmic, financer i polític. És a dir, si hem arribat fins a una situació indigne, com seria no poder tenir cura dels sectors mes febles de la societat, el dirigent no pot buscar una solució sense en paral·lel denunciar, queixar-se i també buscar alternatives al sistema que ens ha portat al final del carrer. Espanta sentir polítics i líders econòmics que clarament volen tornar, com si no hagués passat res, a la situació anterior a la crisis. “Es just tornar a créixer i podrem continuar com abans”. Pel mig d’aquest procés idíl·lic hi ha un atur brutal; el final d’una bombolla immobiliària i d’un sistema financer amb una part molt important que eren les caixes. I trobaríem d’altres exemples que ens indiquen que tornar al punt anterior de 2008 sembla impossible mes que improbable. Per tant, si s’ha de ferir greument l’estat del benestar, el que ho ha provocat no pot ser bo.

d) Els països més avançats socialment solen ser els que tenen una distribució mes racional de la riquesa. És a dir, tan important com tenir riquesa es que aquesta estigui ben repartida. Sembla obvi, però cal insistir que nomes d’aquesta manera es pot aconseguir una protecció social convincent i efectiva. La diferencia entre rics i pobres han de tenir una distancia raonable, fent possible que l’estat disposi de prou recursos com per atendre els seus serveis bàsics i alhora generar dinàmiques de creixement econòmic on totes les capes de la societat en surtin beneficiades. No es tracta d’evitar concentració de capital, sinó mes aviat de racionalitzar-ho. I això es pot aconseguir amb mesures fiscals que ara mateix no hi son. Si pensem en el futur estat del benestar, s’ha de fer en tot el seu conjunt.

Aquests punts anteriors els trobo prou equilibrats com per que cada cop que es legisli en contra l’estat del benestar tot i amb l’objectiu final de defensar-lo, es tinguin en compte.

2 thoughts on “Salvador Pla: Estat del Benestar i equilibri.

  1. Retroenllaç: Salvador Pla: Estat del Benestar i equilibri // la tafanera

  2. Retroenllaç: Estado del Bienestar y Equilibrio. CAT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s