Zygmunt Bauman: Sobre la naturalesa del capitalisme.

La notícia de la mort del capitalisme és (agafat prestat de Mark Twain) una mica exagerada. El capitalisme té una capacitat meravellosa de resurrecció i regeneració, capacitat aquesta que comparteix amb els paràsits (organismes que s’alimenten d’altres organismes, pertanyents a altres espècies). Després d’un esgotament complet o gairebé complet d’un organisme hoste, el paràsit se les arregla per trobar-ne un altre que li proporcioni el necessari per viure, encara que per un temps limitat.

Fa cent anys, Rosa Luxemburg va comprendre aquest secret misteriós: la capacitat del capitalisme per renéixer, en repetides ocasions, de les cendres; una habilitat que deixa darrere seu un rastre de devastació (la història del capitalisme es caracteritza per les tombes dels éssers vius amb els seus sucs vitals aspirats fins l’esgotament).

Luxemburg, però, limità el conjunt d’organismes a les visites del paràsit, o “economies precapitalistes” (el nombre és limitat i cada vegada menor a causa de l’impacte de l’expansió imperialista en curs).

Amb cada visita, un altre “terra verge” es converteix en un camp de pastura per a l’explotació capitalista, i per tant, més d’hora que tard, deixar de ser apte per a les necessitats dels capitalistes ja que els guanys minven.

Luxemburg, però, no podia anticipar-se als límits naturals de duració del sistema capitalista: un cop que totes les terres “verges” del món es conquereixen i s’introdueixen al capitalisme, l’absència de noves terres per a l’explotació condueix al col•lapse del sistema. El paràsit morirà a causa de l’absència de organismes per alimentar-se.

Avui el capitalisme ha arribat a la dimensió global, o en tot cas, molt a prop d’arribar-hi – una gesta que per Luxemburg era una perspectiva distant. És, per tant, la predicció de Luxemburg a prop de complir-se? No ho crec. El que ha passat en l’últim mig segle amb el capitalisme, es que ha après l’art, fins ara desconegut i inimaginable, de produir sempre noves “terres verges”, en lloc de limitar la seva cobdícia al conjunt de les ja existents. Aquest nou art ha estat possible pel canvi de la “societat de productors” a la “societat de consumidors“. I consisteix, principalment, en la mercantilització progressiva de les funcions de la vida i la mediació del mercat en la satisfacció de les necessitats – la necessitat com a motor de l’economia (“valor afegit”).

La crisi actual es deriva de l’esgotament d’una “terra verge” creada artificialment, construïda a partir dels milions de persones atrapades en la “cultura de les llibretes d’estalvi” en lloc de la “cultura de la targeta de crèdit”. És a dir, dels milions de persones massa tímides per gastar els diners que encara no ha guanyat, vivint a crèdit, de préstecs i pagant interessos.

Desprès de l’explotació d’aquesta “terra verge” particular, s’ha deixat ara als polítics la feina de netejar la runa deixada per la festa dels banquers. Aquesta tasca d’escombriaire s’ha eliminat de la responsabilitat dels banquers; ara es un “problema polític” i enlloc d’un tema econòmic és (per citar la cancellera Merkel) una qüestió de “voluntat política”.

Però suposo que a les oficines de desenvolupament rural de la mà d’obra, el capitalisme pur i dur es troba centrat en la construcció de noves “terres verges” (encara que, donat el caràcter parasitari del capitalisme, potser te una esperança de vida limitada). En crear el capitalisme en un format “nou i millorat” amb capacitat per que els mitjans de subsistència i la dignitat dels seus “organismes d’acollida se sentin atrets / seduïts d’una manera o altra.

Sospito que un dels actius fonamentals del capitalisme es el fet que la imaginació dels economistes, incloent als seus crítics, està molt per darrere de la seva inventiva, arbitrarietat i crueltat.

Article original publicat al Social Europe Journal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s