Zygmunt Bauman: l’efecte papallona (predir lo impredictible).

  He encetat una sèrie d’articles per intentar esbrinar que es el que vindrà. Saber que ens espera com a resultat de tots els canvis que estem vivint. És un intent de predicció, tot i saber que el futur es força impredictible. El sociòleg polonès Zygmunt Bauman ha dit que “l’única manera de predir el futur és tractar d’unir esforços i obligar-lo a ser el que volem”.

  Fa unes setmanes, vaig consultar el temps, doncs tenia que anar a Roma dies desprès per a una conferència, i volia saber quina roba triar. Vaig llegir que es preveien fortes pluges i una temperatura màxima de 15 graus.

Tres dies més tard, vaig comprovar-ho un altre cop, i aquesta vegada la resposta va ser diferent: cels clars i temperatures per sota els 12 graus. De fet, mai vaig arribar a veure per mi mateix el temps que va fer a Roma, ja que una nevada va cancel·lar el meu vol.

Als anys seixanta, mentre estava treballant en un programa que permetés predir els canvis de clima amb certa precisió, Edward Lorenz va descobrir sorprès que fins i tot la més mínima alteració d’un nombre de variables originals serien suficients per determinar conclusions totalment diferents. Les mutacions imperceptibles i insignificants (i això sol ser ignorat) en una sola variable pot tenir un profund impacte en el resultat de tot el sistema. Com ell mateix va dir, una papallona que bat les ales a Pequín pot influir en els fenòmens meteorològics a grans distancies.

De fet, d’acord amb el que ara anomenem “efecte papallona“, l’evolució dels sistemes complexos formats per múltiples variables és – en definitiva – impredictible, i no a causa de la nostra ignorància o estupidesa, sinó per la pròpia naturalesa dels sistemes. Atès que el món en què vivim és un sistema molt complex, el futur és un gran desconegut. Les previsions estan destinades a ser conjectures, i confiar-hi es un risc.

El futur és impredictible, indeterminat i en un moment donat el corrent pot triar un camí en lloc d’un altre. No obstant això, des de les albors de la història, l’home tracta de forçar el futur a revelar els seus secrets per poder anticipar-se.

Aeromància, alectriomància, aleuromancia, antropomància, antroposcopia, l’astrologia … són noms d’alguns dels mètodes per endevinar el futur, i només els que comencen amb la lletra “A” (i n’hi han moltes més lletres a l’alfabet!). Aquests mètodes van ser practicats amb anterioritat pels endevins, respectats i fiables per totes aquelles persones que admiraven el seu talent i la confiança en si mateix. Els mètodes estan ara desacreditats i abandonats en gran mesura – o fins i tot oblidats.

Em pregunto si el temps pot tenir la mateixa finalitat? La tasca de predir el futur abasta altres àrees més greus. Els nostres pares i avis no estaven preparats per alguns esdeveniments del segle passat, que els va agafar per sorpresa, com l’inesperat augment i propagació de cruels dictadures i totalitarismes.

Als anys vuitanta els “sovietòlegs” es van dividir entre dos corrents: la dels il·luminats que van predir la gradual però inexorable “convergència” dels sistemes capitalistes i socialistes en l’anomenada corporativisme (terme ja gairebé oblidat) i un altre que incloïa un amarg conflicte entre els dos sistemes i que donaria lloc a una explosió devastadora (potser nuclear). Mai en cap dels fòrums dels experts es va considerar seriosament la possibilitat que el sistema soviètic podria implosionar. A mesura que l’actual col·lapse d’una economia basada en el consum i l’èmfasi en el crèdit (amb la seva rapidesa, profunditat i força a qualsevol mesura correctiva) no es va preveure per cap congrés mundial d’economistes. I fins i tot davant l’evidència, encara estem desesperats per la mort de la “papallona” i els seus efectes devastadors, i les conseqüències segueixen escapant a un diagnòstic complet.

Václav Havel (després de moltes batalles, es va convertir en president de la República Txeca, un home sempre a l’avantguarda, buscant predir el futur per assegurar-se la  direcció beneficiosa per a la humanitat) resumeix la seva experiència amb un declaració: per saber el que espera en el futur, basar-se en les cançons que la gent escolta. El problema, afegeix, és que no podem saber quines cançons s’escoltaran el proper any.

En el complex sistema anomenat “història”, la conducta humana és, de lluny, la més variable de totes les variables. La partícula “no”, que és part del nostre vocabulari, ens permet qüestionar, negar i rebutjar els “fets” i “l’estat de les coses”. Sobre aquestes eines, estem destinats a ser lliures – sinó també condemnats a prendre decisions, amb el risc d’equivocar-nos i destinats a un perpetu estat d’incertesa- amb la inseguretat del present i la incertesa del futur. És sorprenent que somiem amb ser capaç de posar-nos en contacte telefònic amb un ‘expert’ amb un angle de visió més ampli per que ens digui el que veu en el futur – inaccessible als nostres ulls.

Repeteixo, aquest punt de vista no existeix, perquè el futur, com a tal, no existeix, i per tant, per definició “qualsevol cosa pot passar.” I nosaltres, éssers humans, fem les eleccions per que les coses succeeixin.

El gran Antonio Gramsci deia que l’única forma de “predir” el futur és unir forces i esforços per tal de obligar-lo a prendre el trencall que volem i mantenir-lo allunyat de situacions desagradables. Aquests esforços poden produir els resultats desitjats, però la guerra contra la incertesa mai es guanyarà. No obstant això, aquesta estratègia és l’única que ens dóna l’oportunitat de guanyar batalles. No és la solució perfecta, però és l’única disponible. Ho prens o ho deixes.

Bauman va escriure una sèrie d’articles a la revista italiana La Reppublica della Donne entre 2008 i 2009 amb el nom de Cartes des de el món líquid. Adjunto el publicat el desembre de 2008 i extret de la web de la pròpia revista. Titulat Ádeu a la meva conjectura, l’original es en italià i la traducció es meva, per tant, demano disculpes anticipades si el text conte alguna irregularitat.

La sèrie d’articles escrits per Bauman estan publicats per l’editorial Pairòs sota el nom de “44 cartas desde el mundo líquido”.

2 thoughts on “Zygmunt Bauman: l’efecte papallona (predir lo impredictible).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s