Jaume Barberà: El que vindrà.

  2012. Un dels grans privilegis de poder fer el programa “Singulars” al Canal 33 és tenir accés a persones extraordinàriament interessants. I quan dic interessants, em refereixo al fet de ser professionals lliures, és a dir, professionals que diuen el que pensen sense esperar l’aprovació de l’amo. Jo diria que aquesta condició hauria de ser obligatòria en tota activitat humana, però vosaltres com jo sabem que això, en realitat, no és així.

  Bé, la qüestió és que el “Singulars” m’ha facilitat avançar-me en tot el que ara veiem que passa amb 3 anys d’anticipació. Mantenc correspondència i contacte amb molts dels convidats del “Singulars”, així és que des d’aquesta posició de privilegi que ja he dit al principi, vull compartir amb vosaltres alguns punts que considero importants i que, com més triguem a acceptar-los, pitjor:

  a) Retrocedirem 15 – 20 anys.

  b) Res tornarà a ser com abans.

  c) Els sous podrien baixar entre un 20 i un 25%.

d) L’atur (EPA) podria arribar als 6 milions de persones.

e) Proletarització de la classe mitja.

d) El copagament o repagament es generalitzarà.

  Espanya ha de pagar el que deu, reduir l’atur i guanyar competitivitat. L’únic que pot evitar algun dels punts anteriors és el Banc Central Europeu, és a dir, Alemanya. I, de moment, no ha farà. I si Espanya no fa els ajustos que se li dicten des de Berlín, serem intervinguts. El Poker del Mal o Capitalisme Casino i la Globalització ens han portat fins aquí. Hi han col·laborat mandataris diversos, però també ho hem fet nosaltres. I quan dic nosaltres em refereixo al fet d’haver donat a la classe política tot el poder, és a dir, d’haver-nos desentès “nosaltres” de la política.

  No us heu fet mai aquesta pregunta: “Si les empreses se’n van a la Xina, ¿què farem aquí?” Les escoles de negocis només serveixen la lògica del creixement i dels beneficis. Un treballador català, conservant els seus drets i el seu salari, no podrà competir mai amb un obrer de la Xina. Cal anar a una escola de negocis per saber això? Doncs sí, allà et diran que has de ser més competitiu. Ummmmm!

  Vam sortir al carrer en contra de la guerra de l’Irak. I era necessari que hi sortíssim. Però ens costarà sortir al carrer per dir que no acceptem que els responsables de Caixes intervingudes cobrin el que cobren. I, si voleu, també ens costarà molt sortir al carrer en contra de l’espoli fiscal que patim a Catalunya. Ara mateix, Catalunya és el segon país d’Europa amb un IRPF més alt, el 56%. El primer és Suècia, el 59%. Aneu a Suècia i veureu què és l’anomenat estat del benestar i, després, compareu-lo amb el nostre.

  Tot el que està passant crea un estat d’indefensió que t’anul·la. Veus que hi ha molts delinqüents de corbata que continuen vivint com si no haguessin fet res, mentre la majoria de la població és extorsinonada.

 

Jaume Barberà es periodista i actualment dirigeix i presenta el programa Singulars a TV3.

Aquest article es publica originalment al Facebook del programa.

2 thoughts on “Jaume Barberà: El que vindrà.

  1. Molt bé Sr. Barberà, el felicito per la seva valentia. Tant de bò hi hagués més gent íntegra com vostè, que surt a la palestra dient el que pensa tal com raja, sense por i amb total llibertat. A més ho fa amb un estil totalment planer, concís i directe. Molts d’altres han perdut totalment la seva dignitat, si és que alguna vegada n’han tingut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s